Carnet jove

Facebook Twitter Instagram

 

 

Obres respresentades  >  Produccions pròpies  >  LUCES DE BOHEMIA
de Valle Inclán
Repartiment
Comentari
Premsa
Fotos
 

Ramón M.ª del Valle Inclán

Ramón Valle i Penya neix el 28 d´octubre de 1866 a Villanueva de Arosa (Pontevedra), procedent de família de noble llinatge, tot i que ja no gaudia de bona situació econòmica. Entre els seus avantpassats il·lustres es trobava Francisco de Valle Inclán de qui Valle pren el seu nom artístic.

Valle-Inclán inicia la seva formació sota la tutela del seu pare i el catedràtic Jesús Muruáis va exercir sobre ell una gran influència en els primers anys. Posteriorment es matricula a la facultat de lleis de Santiago encara més que als estudis, es dedica fonamentalment a participar en els cercles culturals gallecs. A la mort del seu pare, es trasllada a Madrid i allà continua la seva incipient tasca literària.

En 1892 marxa a Mèxic. Més tard donarà com a motiu d´aquest viatge en una fingida autobiografia publicada, la necessitat de fugida davant un desengany amorós i justifica l´elecció del país perquè "Mèxic s´escriu amb x".

A Veracruz mantindrà relacions amb periodistes dels diaris locals amb els quals col·labora. Aviat marxa a la capital mexicana, on adopta el nom de Valle Inclán i entra en contacte amb el Modernisme. Després d´una temporada a Cuba torna a Galícia en 1893 i roman algun temps ocupat en lectures i tertúlies. Adopta ja la indumentària més o menys estrafolària dels joves escriptors francesos i el 1895 publica el seu primer llibre, Femenines, prologat per Manuel Murguía.

El 1896 Valle s´instal·la a Madrid. Són els anys del Desastre però també un temps fecund en talents literaris en el qual es practica i idealitza la vida bohèmia marcada per tertúlies, dificultats econòmiques. Entre els contertulians del nostre escriptor destaca el més representatiu de la intel·lectualitat de l´època: Benavente, els Baroja, Azorín. Es converteix en un personatge famós i la fama de les seves anècdotes s´estén pels ambients culturals madrilenys.

El 1902 la publicació de Sonata de Tardor li fa conèixer l´èxit i el 1907 es casa amb l´actriu Josefina Blanco a la qual acompanyarà en nombrosos viatges per diversos països com Argentina, Xile o Uruguai. El 1912 inicia la publicació de la seva Opera omnia.

D´altra banda, treballa com a corresponsal de guerra per diferents diaris i es crea per a ell la càtedra d´estètica de l´Escola de Belles Arts a la qual renúncia per no saber aclimatar-se a la vida acadèmica. Els anys següents estan marcats per l´alternança entre períodes de reconeixement i càrrecs públics amb altres de penúries econòmiques. Es divorcia de la seva dona i veu rebutjada definitivament la seva candidatura a l´Acadèmia.

Mor a Santiago al 4 de Gener de 1936.